1. Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor.
2. Va dir:«El Senyor és la meva roca,la muralla que m’allibera;
3. el meu Déu és el penyal on m’emparo,l’escut i la força que em salva,el meu refugi i el meu baluard,el salvador que m’allibera dels tirans.
4. Clamo al Senyor,que és digne de ser lloat:ell em salva dels enemics.
5. »Les onades de la mort m’envoltaven,sentia l’esglai dels torrents de Belial.
6. M’envoltaven les onades de la mort,tenia davant meu els seus paranys.
7. En veure’m en perill,vaig clamar al Senyor,vaig clamar al meu Déu;des del seu palau,ell va escoltar el meu clam,parà l’orella al meu crit de socors.
8. »Llavors la terra s’estremí i tremolà,cruixiren els fonaments del cel,trontollaren quan ell es va indignar.
9. El seu respir treia glops de fum,li sortia de la boca un foc devorador,tot ell llançava brases ardents.
10. Esberlà la volta del cel i baixà,tenia sota els peus una negra nuvolada;
11. volava amb un querubí per carrossai aparegué sobre les ales de l’huracà,
12. envoltat d’un pavelló de fosca,d’un gran aiguat i espessa nuvolada.
13. El seu esclat encenia brases roents.
14. El Senyor, des del cel,féu esclatar la tronada,l’Altíssim féu retrunyir la seva veu,
15. disparant les seves fletxes,dispersava els enemics,se’n desféu llançant els seus llamps.
16. Llavors va aparèixer el fons del mar,els fonaments de la terraquedaren descoberts,quan ressonà el reny del Senyor,el bufec terrible del seu respir.
17. »Des de dalt allargà la mà i m’agafà,i em tragué fora de les aigües abismals;
18. em salvà d’enemics poderosos,d’adversaris més forts que no pas jo.
19. Un mal dia es plantaren davant meu,però el Senyor vingué a sostenir-me;
20. em féu sortir a camp obert,em salvà perquè m’estimava.
21. »El Senyor recompensala meva innocència,em premia perquè tinc netes les mans,
22. perquè segueixo els seus camins,mai no he pecatallunyant-me del meu Déu.
23. Sempre tinc presents els seus preceptes,mai no m’aparto dels seus decrets;
24. em porto amb ell honradamenti em guardo net de tota culpa.
25. Així el Senyor recompensala meva innocència,em premia perquè, als seus ulls,les meves mans són netes.
26. »Senyor, amb qui és fidel ets fidel,honrat, amb els honrats,
27. i ets sincer amb els sincers,però, amb els astuts, ets sagaç.
28. Salves el poble humiliati poses els ulls en els altiusper abaixar-los.
29. »Tu, Senyor, ets la meva llàntia;el Senyor m’il·lumina la nit.
30. Fiant-me de tu, escometo els enemics,fiant-me del meu Déu,assalto la muralla.
31. Els camins de Déu són justos,la paraula del Senyorés de bona llei;és escut de tothom qui s’hi empara.
32. »Qui és Déu sinó el Senyor?Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
33. Déu és per a miun baluard inexpugnablei m’ha mostrat el camí just;
34. em dóna peus lleugerscom els dels cérvolsi em manté invencible dalt dels cims.
35. M’ensinistra les mans a combatre,i els braços, a tensar la ballesta.
36. »Em salves amb el teu escut,em fa gran el teu favor.
37. Eixamples els caminssota els meus peus,i els meus passos no flaquegen;
38. persegueixo els enemicsfins a desfer-los,no torno sense haver-los abatut;
39. els fereixo i, abatuts, ja no es refan,han caigut sota els meus peus.
40. »M’has cenyit de valentiaper al combat,doblegues sota meu els adversaris,
41. fas fugir del meu davant els enemics;i jo anorreo els qui em detesten.
42. Criden auxili, i no hi acudeix ningú;clamen al Senyor, i no els respon;
43. els desfaig com la pols de la terra,els trepitjo com el fang dels carrers.
44. »M’alliberes dels avalots del meu poblei em mantens com a sobiràd’altres nacions.Un poble que no coneixiaes posa al meu servei.
45. Els estrangers, així que em senten,se’m sotmeten i m’obeeixen;
46. desesmats i engrillonats,s’acosten fent tentines.
47. »Viu el Senyor:beneït sigui el meu penyal!Que Déu sigui enaltit,penyal que em salva,
48. Déu que em permet de fer justíciai sotmet els pobles al meu govern.
49. Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics,em fas triomfardels qui s’alcen contra mi;em salves dels homes violents.
50. Per això et lloaré entre les nacions,cantaré al teu nom, Senyor:
51. »“Ell dóna grans victòries al seu rei,es mostra fidel al seu ungit,a David i al seu llinatge per sempre.”»