1. El Senyor va dir a Samuel:– Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i vés. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
2. Samuel respongué:– Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà.El Senyor li va dir:– Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor.
3. Convida Jessè al sacrifici, i jo t’indicaré què has de fer. M’ungiràs rei aquell que jo et diré.
4. Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre’l, alarmats, i li van preguntar:– Véns en so de pau?
5. Samuel respongué:– Sí, vinc en so de pau. Sóc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.Samuel també va purificar Jessè i els seus fills i els convidà al sacrifici.
6. Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L’ungit del Senyor és aquí, davant d’ell.»
7. Però el Senyor digué a Samuel:– No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.
8. Llavors Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué:– No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
9. Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué:– No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
10. Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:– D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.
11. Samuel va afegir:– No queda cap més fill?Jessè va respondre:– Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.Samuel li digué:– Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
12. Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:– Ungeix-lo, que és ell.
13. Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
14. L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava.
15. Els consellers de Saül li van dir:– Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta.
16. Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t’assalti l’esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor.
17. Saül va dir als seus consellers:– Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me’l.
18. Un dels criats digué:– He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell.
19. Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat.
20. Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül.
21. David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte que va fer-lo el seu escuder.
22. Saül va fer dir a Jessè:– David, m’agrada: et prego que es quedi al meu servei.
23. Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d’ell l’esperit maligne.