Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31

Antic Testament

Nou Testament

1 Samuel 7 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor.

Conversió dels israelites i derrota dels filisteus

2. Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l’arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d’Israel va acudir al Senyor.

3. Samuel els va dir:– Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d’enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus.

4. Els israelites, doncs, van treure les estàtues dels Baals i les Astartes i van adorar únicament el Senyor.

5. Samuel digué:– Aplegueu tot Israel a Mispà i pregaré per vosaltres al Senyor.

6. Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien:– Hem pecat contra el Senyor.Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.

7. Quan els filisteus van sentir a dir que els israelites s’havien concentrat a Mispà, els cinc primers magistrats de les ciutats filistees van pujar per atacar Israel. Els israelites, en saber-ho, van tenir por dels filisteus

8. i digueren a Samuel:– No callis ni te’n vagis! No paris de clamar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre: que ell ens salvi de les mans dels filisteus!

9. Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d’Israel i el Senyor l’escoltà.

10. Mentre Samuel oferia l’holocaust, els filisteus s’acostaren per atacar Israel. Però el Senyor va desencadenar aquell dia una gran tronada contra els filisteus, que es van esverar i perderen la batalla.

11. Els israelites sortiren de Mispà, perseguiren els filisteus i els anaren derrotant fins més avall de Betcar.

12. Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l’anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l’ajuda»), perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.»

13. Els filisteus van quedar humiliats i ja no tornaren a fer més incursions pel territori d’Israel. Durant tota la vida de Samuel, el Senyor va fer sentir als filisteus el poder de la seva mà,

14. i les poblacions que els filisteus havien pres a Israel tornaren a ser israelites, des d’Ecron fins a Gat. Així va ser alliberat tot el territori d’Israel que estava en poder dels filisteus. I també hi hagué pau entre Israel i els amorreus.

15. Samuel va ser jutge d’Israel tota la seva vida.

16. Any rere any anava passant per Betel, Guilgal i Mispà, i en tots aquests llocs administrava justícia a Israel.

17. Després tornava a Ramà, on tenia la casa. Des d’allí governava Israel, i va dedicar-hi un altar al Senyor.