1. Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.
2. Els deia:– La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.
3. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops.
4. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí.
5. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.”
6. Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres.
7. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
8. »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin,
9. cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.”
10. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu:
11. “Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.”
12. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
13. »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit.
14. Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres.
15. I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
16. »Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.
17. Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:– Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.
18. Jesús els digué:– Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
19. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal.
20. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
21. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:– T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
22. »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
23. Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:– Feliços els ulls que veuen el que vos-altres veieu!
24. Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
25. Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26. Jesús li digué:– Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
27. Ell va respondre:– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28. Jesús li digué:– Has respost bé: fes això i viuràs.
29. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:– I qui són els altres que haig d’estimar?
30. Jesús va contestar dient:– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.
31. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda.
32. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
33. »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí.
34. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar.
35. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:»– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36. »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
37. Ell respongué:– El qui el va tractar amb amor.Llavors Jesús li digué:– Vés, i tu fes igual.
38. Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta.
39. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.
40. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué:– Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.
41. El Senyor li va respondre:– Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,
42. quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.