1. Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.
2. Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir.
3. El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent.
4. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:– Es mereix que li facis aquest favor,
5. perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
6. Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:– Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva,
7. i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo.
8. Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
9. Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:– Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10. Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.
11. Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.
12. Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
13. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué:– No ploris.
14. Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:– T’ho mano: jove, aixeca’t.
15. El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.
16. Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:– Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.I també:– Déu ha visitat el seu poble.
17. L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
18. Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos
19. i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»
20. Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:– Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
21. Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs.
22. Jesús, doncs, els respongué:– Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.
23. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
24. Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:– Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?
25. Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis!
26. Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.
27. És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
28. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.
29. »Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just,
30. però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.
31. »A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen?
32. S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!”
33. Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;
34. ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.”
35. Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
36. Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.
37. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum
38. i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.
39. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»
40. Jesús li digué:– Simó, t’haig de dir una cosa.Ell li respongué:– Digues, mestre.
41. – Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta.
42. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
43. Simó li contestà:– Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.Jesús li diu:– Has respost correctament.
44. Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:– Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells.
45. Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus.
46. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.
47. Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48. Després digué a la dona:– Els teus pecats et són perdonats.
49. Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
50. Jesús digué encara a la dona:– La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.