1. El primer dia de la setmana –el diumenge–, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat,
2. i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre.
3. Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor.
4. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents.
5. Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:– Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?
6. No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea:
7. “Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.”
8. Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.
9. Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres.
10. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols,
11. però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure.
12. Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
13. Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem,
14. i conversaven entre ells de tot el que havia passat.
15. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells,
16. però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17. Jesús els preguntà:– Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?Ells es van aturar amb un posat trist,
18. i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:– ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19. Els preguntà:– Què hi ha passat?Li contestaren:– El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
20. els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.
21. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.
22. És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre,
23. no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu.
24. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
25. Aleshores Jesús els digué:– Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!
26. ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
27. Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28. Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà.
29. Però ells van insistir amb força dient-li:– Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.I va entrar per quedar-se amb ells.
30. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
31. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant.
32. I es van dir l’un a l’altre:– ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33. Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells,
34. que els van dir:– Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
35. També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36. Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:– Pau a vosaltres.
37. Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.
38. Jesús els digué:– Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes?
39. Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41. Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:– ¿Teniu aquí res per a menjar?
42. Llavors li van donar un tros de peix a la brasa.
43. El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44. Després els digué:– Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
45. Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures.
46. Els digué:– Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts,
47. i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.
48. Vosaltres en sou testimonis.
49. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
50. Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els va beneir.
51. I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel.
52. Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria.
53. I contínuament eren al temple beneint Déu.