1. Quan va quedar enllestida tota l’obra que Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i tots els objectes, i ho diposità tot al tresor del temple de Déu.
2. Llavors Salomó va convocar a Jerusalem els ancians d’Israel i tots els caps de les tribus, els principals dels llinatges d’Israel, per traslladar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió.
3. Tots els homes d’Israel es reuniren amb el rei Salomó per a la festa del mes setè.
4. Quan tots els ancians d’Israel hagueren arribat, els levites van prendre l’arca.
5. Amb l’arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots levites.
6. El rei Salomó, amb tota la comunitat d’Israel reunida davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular.
7. Els sacerdots van portar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins.
8. Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres.
9. Les barres eren tan llargues que els extrems, des de l’arca, es veien davant la cambra sagrada, però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui.
10. Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin d’Egipte.
11. Llavors els sacerdots van sortir del lloc sant; tots els qui s’hi trobaven s’havien purificat ritualment sense seguir l’ordre dels torns litúrgics.
12. Tots els levites cantors, Assaf, Eman i Jedutun, amb els seus fills i parents, vestits de lli, amb címbals, arpes i lires, eren allà, drets al costat oriental de l’altar, amb cent vint sacerdots que tocaven les trompetes.
13. Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor.
14. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.