1. Josafat, rei de Judà, va tornar sa i estalvi al seu palau de Jerusalem.
2. Però el vident Jehú, fill d’Hananí, l’anà a trobar i li digué:– ¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s’ha indignat contra tu.
3. Amb tot, tens això de bo: has eradicat d’aquest país els bosquets sagrats i has cercat el Senyor amb tot el teu cor.
4. Josafat residia a Jerusalem, però volgué tornar a passar entre el poble, des de Beerxeba fins a les muntanyes d’Efraïm, fent que es convertissin al Senyor, el Déu dels seus pares.
5. Va establir jutges en cada ciutat fortificada del país de Judà,
6. i els deia:– Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència.
7. Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns.
8. A Jerusalem, Josafat també va designar-hi alguns levites, sacerdots i caps de llinatge perquè jutgessin tal com mana el Senyor i perquè resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem.
9. Els va donar aquestes ordres:– Obreu reverenciant el Senyor, amb fidelitat i amb cor sincer.
10. Cada vegada que algú del poble, germà vostre, que resideix a la seva població, us presenti un cas, ja sigui una causa d’homicidi, ja sigui una qüestió sobre una llei, un manament, un estatut o uns drets, vosaltres aclariu-los-ho. Així no es faran culpables davant el Senyor i ell no s’indignarà contra vosaltres ni contra els vostres germans. Feu-ho així i no sereu culpables.
11. El gran sacerdot Amariahu us presidirà en tots els casos relatius al Senyor, i Zebadiahu, fill d’Ixmael, cap del poble de Judà, en tots els casos de jurisdicció reial. Teniu els levites com a agutzils. Sigueu ferms i treballeu, i que el Senyor sigui amb els qui obren bé.