1. No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans,
2. les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat.
3. Honora les viudes, les que realment estan soles.
4. Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.
5. La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions.
6. En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta.
7. Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles;
8. perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
9. Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit
10. i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé.