1. No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans,
2. les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat.
3. Honora les viudes, les que realment estan soles.
4. Si una viuda té fills o néts, ells són els primers que han d’aprendre a comportar-se piadosament amb la pròpia família i satisfer el deute que tenen amb qui els ha donat la vida. Això és agradable a Déu.
5. La viuda que realment ha quedat sola, té posada l’esperança en Déu i persevera nit i dia en les pregàries i oracions.
6. En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta.
7. Adverteix, doncs, a tots que siguin irreprensibles;
8. perquè el qui no es preocupa de la pròpia família, sobretot dels qui conviuen amb ell, demostra que ha renegat de la fe i és pitjor que un descregut.
9. Solament pot ser inscrita al grup de les viudes una dona de més de seixanta anys, que hagi tingut un sol marit
10. i que sigui coneguda per les seves bones obres: que hagi pujat bé els fills, practicat l’hospitalitat i rentat els peus als membres del poble sant en senyal d’acolliment, que hagi socorregut els qui passen tribulacions i que hagi procurat de fer sempre el bé.
11. En canvi, no admetis les viudes joves, perquè quan la passió les aparta del Crist, volen tornar-se a casar
12. i es fan culpables d’haver trencat el seu compromís anterior.
13. A més a més, com que no tenen res a fer, aprenen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, i parlen del que no haurien de parlar.
14. Per això prefereixo que les viudes joves es casin, tinguin fills, portin la casa i no donin a l’enemic ocasió de calumniar-nos;
15. perquè algunes ja s’han desencaminat i han anat darrere de Satanàs.
16. Si alguna creient té viudes a la família, que les assisteixi: així la comunitat en quedarà descarregada i podrà sostenir les viudes que realment estan soles.
17. Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament.
18. Diu, en efecte, l’Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal.
19. No admetis cap acusació contra un dels qui presideixen la comunitat si no ve avalada per dos o tres testimonis;
20. però als qui es mantinguin en pecat reprèn-los davant de tothom, perquè també els altres en tinguin un escarment.
21. Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes.
22. No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.
23. No beguis més tan sols aigua, pren una mica de vi. Això et farà bé a l’estòmac i t’ajudarà en les teves freqüents indisposicions.
24. Els pecats d’alguns estan a la vista, fins i tot abans que els jutgin, però d’altres es descobreixen després.
25. Igualment, les bones obres estan a la vista, i les que no hi estan, tampoc no podran quedar amagades.