21. perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.»
22. Jesús es girà i, en veure-la, digué:– Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.I la dona quedà curada des d’aquell moment.
23. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,
24. va dir:– Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.Però ells es burlaven de Jesús.
25. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.
26. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.
27. Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:– Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
28. Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:– ¿Creieu que ho puc fer, això?Li responen:– Sí que ho creiem, Senyor.
29. Llavors els va tocar els ulls dient:– Que es faci segons la vostra fe.
30. I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:– Mireu que ningú no ho sàpiga.
31. Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.
32. Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat.
33. Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:– No s’havia vist mai res de semblant a Israel.