1. Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.
2. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:– Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
3. Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»
4. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:– Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor?
5. Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?
6. Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.Llavors diu al paralític:– Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
7. Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva.
8. La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.
9. Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:– Segueix-me.Ell s’aixecà i el va seguir.
10. Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles.
11. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:– Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
12. Jesús ho va sentir i digué:– El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.
13. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
14. Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:– Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
15. Jesús els contestà:– ¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
16. »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros.
17. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.
18. Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:– La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà.
19. Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
20. Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell,
21. perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.»
22. Jesús es girà i, en veure-la, digué:– Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.I la dona quedà curada des d’aquell moment.
23. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,
24. va dir:– Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.Però ells es burlaven de Jesús.
25. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.
26. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.
27. Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant:– Fill de David, tingues pietat de nosaltres!
28. Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:– ¿Creieu que ho puc fer, això?Li responen:– Sí que ho creiem, Senyor.
29. Llavors els va tocar els ulls dient:– Que es faci segons la vostra fe.
30. I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:– Mireu que ningú no ho sàpiga.
31. Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.
32. Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat.
33. Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:– No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
34. Però els fariseus deien:– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
35. Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.
36. En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.
37. Llavors diu als seus deixebles:– La collita és abundant, però els segadors són pocs.
38. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats.