12. Jesús ho va sentir i digué:– El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.
13. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
14. Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:– Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
15. Jesús els contestà:– ¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
16. »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros.
17. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.
18. Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:– La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà.
19. Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
20. Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell,
21. perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.»
22. Jesús es girà i, en veure-la, digué:– Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.I la dona quedà curada des d’aquell moment.
23. Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,