5. Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.
6. Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:– No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
7. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters.
8. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang.
9. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat,
10. i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.
11. Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:– ¿Tu ets el rei dels jueus?Jesús li respongué:– Tu ho dius.
12. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13. Aleshores Pilat li diu:– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14. Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.
15. Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia.
16. Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.
17. Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18. Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.
20. Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús.
21. El governador els preguntà:– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?Ells respongueren:– Barrabàs!