1. Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús.
2. I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.
3. Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,
4. i els digué:– He pecat entregant a la mort sang innocent.Però ells li contestaren:– I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
5. Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.
6. Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:– No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
7. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters.
8. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang.
9. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat,
10. i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.
11. Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:– ¿Tu ets el rei dels jueus?Jesús li respongué:– Tu ho dius.
12. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13. Aleshores Pilat li diu:– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14. Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.
15. Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia.
16. Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.
17. Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18. Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19. Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.
20. Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús.
21. El governador els preguntà:– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?Ells respongueren:– Barrabàs!
22. Pilat els diu:– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?Tots van respondre:– Que el crucifiquin!
23. Ell replicà:– Però quin mal ha fet?Ells cridaven encara més fort:– Que el crucifiquin!
24. Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.
25. Tot el poble respongué:– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
26. Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.
27. Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort.
28. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata
29. i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:– Salve, rei dels jueus!
30. Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
31. Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
32. Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús.
33. Arribats en un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera»–,
34. li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.
35. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus.
36. I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
37. Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
38. Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
39. Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa
40. i dient:– Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!
41. Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
42. – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell!
43. Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!
44. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.
45. Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra.
46. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
47. En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:– Aquest crida Elies.
48. De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués.
49. Els altres deien:– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50. Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.
51. Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren,
52. els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;
53. sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.
54. El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:– És veritat: aquest era Fill de Déu.
55. També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut.
56. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
57. Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús.
58. Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin.
59. Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar
60. i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà.
61. També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.
62. El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat
63. per dir-li:– Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”
64. Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
65. Pilat els digué:– Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
66. Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.