45. Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra.
46. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
47. En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:– Aquest crida Elies.
48. De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués.
49. Els altres deien:– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50. Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.
51. Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren,
52. els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;
53. sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.
54. El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:– És veritat: aquest era Fill de Déu.
55. També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut.
56. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
57. Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús.
58. Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin.
59. Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar
60. i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà.