41. Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
42. – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell!
43. Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!
44. Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.
45. Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra.
46. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
47. En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:– Aquest crida Elies.
48. De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués.
49. Els altres deien:– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50. Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.