22. Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
23. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
24. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
25. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.
26. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:– És un fantasma!I es posaren a cridar de por.
27. Però de seguida Jesús els digué:– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
28. Pere li contestà:– Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
29. Jesús li digué:– Vine.Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús.
30. Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:– Senyor, salva’m!
31. A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:– Home de poca fe! Per què has dubtat?
32. Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.
33. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:– Realment ets Fill de Déu!
34. Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret.
35. La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts
36. i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.