1. En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús
2. i digué als seus cortesans:– Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
3. En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip.
4. Joan li deia:– No t’és permès de conviure amb ella.
5. Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent, que considerava Joan un profeta.
6. El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant els convidats, i va agradar tant a Herodes
7. que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés.
8. Ella, instigada per la seva mare, digué:– Dóna’m aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista.
9. El rei es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats manà que l’hi donessin,
10. i va fer decapitar Joan a la presó.
11. Van dur el cap en una safata, el donaren a la noia, i ella el va portar a la seva mare.
12. Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.
13. Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.
14. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
15. Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16. Però Jesús els respongué:– No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17. Ells li diuen:– Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18. Ell els digué:– Porteu-me’ls aquí.
19. Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.
20. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles.
21. Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.
22. Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
23. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
24. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
25. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.
26. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:– És un fantasma!I es posaren a cridar de por.
27. Però de seguida Jesús els digué:– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
28. Pere li contestà:– Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
29. Jesús li digué:– Vine.Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús.
30. Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:– Senyor, salva’m!
31. A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:– Home de poca fe! Per què has dubtat?
32. Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.
33. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:– Realment ets Fill de Déu!
34. Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret.
35. La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts
36. i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.