14. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
15. Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
16. Però Jesús els respongué:– No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
17. Ells li diuen:– Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
18. Ell els digué:– Porteu-me’ls aquí.
19. Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.
20. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles.
21. Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.
22. Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
23. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
24. Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
25. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.
26. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:– És un fantasma!I es posaren a cridar de por.
27. Però de seguida Jesús els digué:– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.