Antic Testament

Nou Testament

Lluc 7:39-50 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

39. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»

40. Jesús li digué:– Simó, t’haig de dir una cosa.Ell li respongué:– Digues, mestre.

41. – Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta.

42. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?

43. Simó li contestà:– Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.Jesús li diu:– Has respost correctament.

44. Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:– Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells.

45. Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus.

46. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.

47. Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.

48. Després digué a la dona:– Els teus pecats et són perdonats.

49. Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»

50. Jesús digué encara a la dona:– La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.

Llegir capítol complet Lluc 7