32. I es van dir l’un a l’altre:– ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33. Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells,
34. que els van dir:– Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
35. També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36. Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:– Pau a vosaltres.
37. Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.
38. Jesús els digué:– Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes?
39. Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41. Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:– ¿Teniu aquí res per a menjar?
42. Llavors li van donar un tros de peix a la brasa.
43. El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44. Després els digué:– Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
45. Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures.
46. Els digué:– Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts,
47. i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.