26. ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
27. Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28. Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà.
29. Però ells van insistir amb força dient-li:– Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.I va entrar per quedar-se amb ells.
30. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
31. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant.
32. I es van dir l’un a l’altre:– ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33. Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells,
34. que els van dir:– Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
35. També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36. Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:– Pau a vosaltres.
37. Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.
38. Jesús els digué:– Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes?
39. Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40. I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41. Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:– ¿Teniu aquí res per a menjar?