4. Jesús havia de travessar Samaria.
5. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6. allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:– Dóna’m aigua.
8. Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9. Però la dona samaritana preguntà a Jesús:– Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10. Jesús li respongué:– Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11. La dona li diu:– Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
12. El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?