1. Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
2. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
3. Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
4. Jesús havia de travessar Samaria.
5. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
6. allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
7. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:– Dóna’m aigua.
8. Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9. Però la dona samaritana preguntà a Jesús:– Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10. Jesús li respongué:– Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11. La dona li diu:– Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
12. El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13. Jesús li respongué:– Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.
14. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.
15. Li diu la dona:– Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16. Ell li diu:– Vés a cridar el teu marit i torna.
17. La dona li contesta:– No en tinc, de marit.Li diu Jesús:– Fas bé de dir que no en tens.
18. N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19. La dona li respon:– Senyor, veig que ets un profeta.
20. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
21. Jesús li diu:– Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
22. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
23. Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare.
24. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
25. Li diu la dona:– Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26. Jesús li respon:– Sóc jo, el qui et parla.
27. En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28. Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29. – Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30. La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31. Mentrestant, els deixebles el pregaven:– Rabí, menja.
32. Però ell els contestà:– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33. Els deixebles es preguntaven entre ells:– És que algú li ha portat menjar?
34. Jesús els diu:– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.
35. ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
36. El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.
37. En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”
38. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39. Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»
40. Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.
41. Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,
42. i deien a la dona:– Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
43. Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.
44. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.
45. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
46. Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt.
47. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.
48. Jesús li digué:– Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
49. El funcionari li contestà:– Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!
50. Jesús li digué:– Vés, que el teu fill viu.Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí.
51. Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.
52. Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:– Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.
53. Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.
54. Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.