27. En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28. Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29. – Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30. La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31. Mentrestant, els deixebles el pregaven:– Rabí, menja.
32. Però ell els contestà:– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33. Els deixebles es preguntaven entre ells:– És que algú li ha portat menjar?
34. Jesús els diu:– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.
35. ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
36. El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.
37. En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”
38. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
39. Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»
40. Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.
41. Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,
42. i deien a la dona:– Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.
43. Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.
44. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.
45. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.