21. Jesús li diu:– Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.
22. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
23. Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare.
24. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
25. Li diu la dona:– Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
26. Jesús li respon:– Sóc jo, el qui et parla.
27. En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.
28. Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29. – Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
30. La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.
31. Mentrestant, els deixebles el pregaven:– Rabí, menja.
32. Però ell els contestà:– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33. Els deixebles es preguntaven entre ells:– És que algú li ha portat menjar?
34. Jesús els diu:– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.
35. ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!
36. El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.
37. En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”