20. Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21. Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22. Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així:– Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos,
23. perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio.
24. El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home
25. ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa.
26. Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
27. perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres,
28. ja que “en ell vivim, ens movem i som”. Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.”
29. Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes.
30. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir.
31. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.
32. Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d’altres digueren:– Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia.