1. Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga.
2. Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, basant-se en les Escriptures,
3. explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia:– El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.
4. Alguns d’ells van quedar convençuts i s’uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l’únic Déu i amb no poques dones distingides.
5. Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l’assemblea del poble;
6. però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:– Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí,
7. i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.
8. Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats.
9. I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.
10. Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus.
11. Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit.
12. Molts d’ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes.
13. Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s’hi presentaren a avalotar i remoure la gent.
14. Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà.
15. Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se’n tornaren amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.
16. Mentre Pau els esperava a Atenes, s’indignava de veure la ciutat plena d’ídols.
17. A la sinagoga s’adreçava als jueus i als qui adoraven l’únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava.
18. També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:– Què deu voler dir aquest xerraire?D’altres deien:– Sembla un predicador de divinitats estrangeres.Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
19. Llavors se l’endugueren amb ells i el van portar a l’Areòpag tot dient-li:– Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes?
20. Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21. Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22. Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així:– Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos,
23. perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio.
24. El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home
25. ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa.
26. Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
27. perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres,
28. ja que “en ell vivim, ens movem i som”. Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.”
29. Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes.
30. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir.
31. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.
32. Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d’altres digueren:– Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia.
33. Després d’això, Pau es va retirar d’enmig d’ells.
34. Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l’Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.