1. Presagi. Paraula del Senyorque arriba al país d’Hadrac,i a Damasc, lloc on es detura,perquè tothom miri cap al Senyor,com fan totes les tribus d’Israel.
2. És també per a Hamat,veïna de Damasc,per a Tir i Sidó, que són tan llestes.
3. Tir s’ha envoltat de muralles,ha apilat la plata com la polsi l’or com el fang dels carrers.
4. Però el Senyor prendrà la ciutat,enfonsarà dins el marles seves defenses,i el foc la devorarà.
5. Ascaló tindrà por quan ho vegi,Gaza s’estremirà tota sencera,Ecron sentirà que perd el seu puntal.No hi haurà més reis a Gaza,Ascaló quedarà deshabitada,
6. i a Asdod s’hi instal·laran bastards.Diu el Senyor:«Jo abatré l’orgull dels filisteus:
7. no els deixarémenjar més carn amb sang,els trauré de la bocaels aliments abominables;els supervivents em tindran per Déu,seran com els principals de Judà;el que havia passat amb els jebuseus,passarà amb Ecron.
8. Acamparé com un guardiàper defensar el meu país,el guardaré dels qui el travessenuna vegada i una altra;no hi passarà mai més cap opressor,perquè ara vetlloamb els meus propis ulls.»
9. Alegra’t, ciutat de Sió,crida de goig, Jerusalem.Mira el teu rei que ve cap a tu,just i victoriós;arriba humilment, muntat en un ase,en un pollí, un fill de somera.
10. Destruirà els carros de guerrad’Efraïmi la cavalleria de Jerusalem,trencarà els arcs dels guerrersi anunciarà la pau als pobles;dominarà d’un mar a l’altre,des del Gran Riufins a l’extrem del país.
11. El Senyor declara:«Per l’aliança segellada amb sangque vaig fer amb vosaltres,jo alliberaré els qui esteu empresonatsal fons d’un pou eixut.
12. Torneu a Sió, la ciutat fortificada,presoners que viviu d’esperança!Avui mateix us ho prometo:la vostra recompensa serà doble.
13. Tensaré Judà com un arc,hi posaré Efraïm com a fletxa;enviaré els teus homes, Sió,a lluitar contra els pobles hel·lènics:ells seran per a micom l’espasa d’un guerrer.»
14. El Senyor s’apareixerà damunt d’ells,i les seves fletxessortiran com el llamp;el Senyor Déu tocarà la trompetai arribaràamb les tempestes de migjorn.
15. El Senyor de l’universels farà d’escut.Les pedres de la seva fonadevoraran i esclafaran,s’embriagaran i faran brogitcom els bevedors de vi,quedaran plenes de sangcom les calderetes d’aspersióo com els anglesde l’altar dels holocaustos.
16. Aquell dia, el Senyor, el seu Déu,salvarà el poble,que és el seu ramat.Resplendiran en el paíscom les pedres preciosesd’una corona.
17. Quina bellesa! Quina felicitat!Nois i noies creixeran fermsamb el blat i el vi novell.