1. Demaneu al Senyorles pluges de primavera.Ell, que llança llampecsi congria tempestes,fa créixer per als homesl’herba del camp.
2. Però els ídols responenamb oracles mentiders,els endevins veuen falsedats,els somnis que expliquensón il·lusoris,donen falsos consols.Per això els vostres paresanaven esgarriats,abatuts com un ramat sense pastor.
3. «Contra els pastorss’encén la meva ira,passaré comptes amb aquests bocs.Jo, el Senyor de l’univers,em preocuparé del meu ramat,el poble de Judà,i el conduiré al combatcom un cavall gloriós.
4. D’ell sortirà la Pedra Angular,l’Estaca de la Tenda,l’Arc de Guerra:tots els capitans sortiran d’ell.
5. Seran com aquells guerrers arditsque es llancen al combattrepitjant el fang dels carrers;lluitaran perquè jo, el Senyor,sóc amb ells,i els cavallers enemicshauran de fugir humiliats.
6. Jo enfortiré el poble de Judà,salvaré el poble de Josep.Els faré tornarperquè me n’he apiadat,serà com si maino els hagués rebutjat.Jo sóc el Senyor, el seu Déu,que els responc.
7. Els homes d’Efraïm seran uns herois,estaran contentscom si haguessin begut vi;els seus fills se n’alegraranquan ho vegin,s’ompliran de goig gràcies al Senyor.
8. Els faré un senyal per reunir-los,perquè els he rescatat.Tornaran a ser tants com eren.
9. Jo els he escampat entre els pobles,però de lluny estantes recordaran de mi,i tornaran amb els fillsque havien fet créixer.
10. Els faré tornard’Egipte i d’Assíria,els reuniré i els portaréa Galaad i al Líban,però ni tan sols allíno tindran prou lloc.
11. Jo travessaré la mar perillosa,partiré les ones,i el fons del Nil s’assecarà.L’orgullosa Assíria serà humiliada,Egipte perdrà el seu poder.
12. Jo enfortiré el meu poble,i ells caminaran en el meu nom.Ho dic jo, el Senyor.»