9. Però Ragüel insistia a Tobies:– Queda’t, encara, fill meu, queda’t amb mi. Ja enviaré missatgers al teu pare Tobit amb notícies teves.Tobies va replicar:– De cap manera! Et prego que em deixis tornar a casa del meu pare.
10. Aleshores Ragüel va confiar a Tobies la seva dona Sara. Li donà també la meitat de tots els seus béns: esclaus i esclaves, vaques i ovelles, ases i camells, roba, diners i vaixella.
11. I els va acomiadar amb bona salut. Ragüel abraçà Tobies i li digué:– Estigues bo, fill meu, i que tinguis un bon viatge. Que el Senyor del cel et guiï pel camí a tu i a la teva dona Sara. Tant de bo pugui veure els vostres fills abans de morir!
12. A Sara, la seva filla, li va dir:– Vés-te’n a casa del teu sogre. Des d’ara ells et seran tan pares com els qui t’hem donat la vida. Vés-te’n en pau, filla meva. I que, mentre visqui, només senti parlar bé de tu.Els va abraçar i se’n va acomiadar.