Passats els catorze dies que Ragüel havia jurat dedicar a les noces de la seva filla, Tobies l’anà a trobar per dir-li:– Deixa’m anar. Jo conec prou el meu pare i la meva mare: segur que ja no compten de veure’m mai més. T’ho demano, pare meu, deixa’m tornar a casa del meu pare. Ja et vaig dir com estava quan el vaig deixar.