1. Mentrestant, Tobit comptava dia rere dia el temps necessari per a anar a Ragues i tornar-ne. Com que passaven els dies i el seu fill no arribava,
2. es deia: «L’entretenen molt, a Ragues! ¿I si fos que Gabael ha mort i ningú no li dóna els diners?»
3. I començava a passar ànsia.
4. D’altra banda, Anna, la seva dona, exclamava:– El meu fill és mort! Ja no el veurem mai més amb vida!I plorava i es planyia pel seu fill, tot dient:
5. – Pobra de mi, fill meu! I per què vaig deixar que te n’anessis, tu, la llum dels meus ulls?
6. Tobit li replicava:– Calla, germana meva. No t’hi capfiquis. El noi està bé. Segur que els ha sortit un entrebanc. A més, l’home que l’acompanya és prou fiat, és un dels nostres germans. No passis ànsia per ell, dona, que aviat arribarà.