Però ella li responia:– No em diguis res, no em vulguis enganyar. Segur que el meu fill és mort!I cada dia sortia aviat de casa a vigilar el camí per on havia marxat el seu fill. No feia cas de ningú. I quan el sol es ponia, se’n tornava a casa i es passava tota la nit plorant i planyent-se, sense dormir.