23. Amb poc o amb molt, estigues contenti ningú no et podrà dir que vius com un paràsit.
24. Anar de casa en casa és una trista vida,perquè quan no ets a casa teva no pots obrir la boca;
25. hauràs de servir menjar i beguda sense que t’ho agraeixini, a més, encara hauràs de sentir coses desagradables:
26. «Vine, foraster, para taula!I si tens res per a menjar, dóna-m’ho.»
27. «Vés-te’n, foraster, que tinc un hoste més important que tu!Em ve a visitar un germà i necessito la casa.»
28. A una persona sensata li és molt dur d’aguantar això:ser tractat com un paràsit i sofrir l’insult dels creditors.