1. L’home compassiu deixa diners al proïsme;qui l’ajuda allargant-li la mà guarda els manaments.
2. Quan els altres passin necessitat, presta’ls diners,i, si t’han deixat diners, torna’ls quan sigui l’hora.
3. Guarda la teva paraula i sigues lleial al proïsme,i trobaràs ajuda sempre que ho necessitis.
4. Per a molts, rebre un préstec és com trobar un objecte:no el tornen i causen dificultats a qui els ha ajudat.
5. Abans de rebre el préstec, besen les mans de qui els el fai parlen amb gran respecte de les riqueses dels altres;però, a l’hora de retornar-lo, donen allargues,responen amb excusesi donen la culpa a les circumstàncies.
6. Si tenen per a pagar, el creditor a penes en recobrarà la meitati encara ho considerarà una sort.I si no, a més de prendre-li els diners,es trobarà que sense cap motiu s’haurà fet un enemic:el pagaran amb malediccions i injúries,i en lloc de reconeixement li tornaran sols menyspreu.
7. Així, molts no volen prestar dinersper por de ser espoliats sense motiu.
8. En canvi, sigues generós amb la gent pobrai no els facis esperar la teva almoina.
9. Per a obeir el manament de Déu, has d’ajudar els indigents,no els has de fer marxar amb les mans buides,sinó donar-los allò que necessiten.
10. Per un germà i per un amic, accepta de perdre els diners,abans de perdre’ls deixant-los fer malbé sota una pedra.
11. Usa dels teus béns d’acord amb els preceptes de l’Altíssim,que així et seran més profitosos que tot l’or el món.
12. Considera l’almoina que has fet com si encara la tinguessis al graner,i ella et preservarà de tot mal:
13. et defensarà de l’enemicmillor que un escut massís o que una llança pesant.
14. Un home bo accepta de fer un aval al seu proïsme;en canvi, l’home que l’abandona ha perdut la dignitat.
15. Si un s’ha fet fiador teu, és un favor que no has d’oblidar,perquè ha compromès la seva persona per tu.
16. Tan sols el pecador malversa els béns del seu fiador,
17. el desagraït no es recorda del qui l’ha salvat.
18. Els avals han arruïnat molta gent benestanti els han sacsejat com les onades del mar;homes importants han hagut d’emigrari viure d’ací d’allà en països estrangers.
19. Quan un malvat s’afanya a presentar-se com a fiador,és sols per guanyar-hi alguna cosa,però acabarà en mans de la justícia.
20. Ajuda el teu proïsme tant com puguis,però vigila de no deixar-te enganyar.
21. Per a viure, l’aigua, el pa i el vestit són de primera necessitat;per a protegir la intimitat, cal una casa.
22. Val més viure pobre sota un cobert de fustaque fer grans banquets en una casa forastera.
23. Amb poc o amb molt, estigues contenti ningú no et podrà dir que vius com un paràsit.
24. Anar de casa en casa és una trista vida,perquè quan no ets a casa teva no pots obrir la boca;
25. hauràs de servir menjar i beguda sense que t’ho agraeixini, a més, encara hauràs de sentir coses desagradables:
26. «Vine, foraster, para taula!I si tens res per a menjar, dóna-m’ho.»
27. «Vés-te’n, foraster, que tinc un hoste més important que tu!Em ve a visitar un germà i necessito la casa.»
28. A una persona sensata li és molt dur d’aguantar això:ser tractat com un paràsit i sofrir l’insult dels creditors.