15. Si un s’ha fet fiador teu, és un favor que no has d’oblidar,perquè ha compromès la seva persona per tu.
16. Tan sols el pecador malversa els béns del seu fiador,
17. el desagraït no es recorda del qui l’ha salvat.
18. Els avals han arruïnat molta gent benestanti els han sacsejat com les onades del mar;homes importants han hagut d’emigrari viure d’ací d’allà en països estrangers.
19. Quan un malvat s’afanya a presentar-se com a fiador,és sols per guanyar-hi alguna cosa,però acabarà en mans de la justícia.
20. Ajuda el teu proïsme tant com puguis,però vigila de no deixar-te enganyar.
21. Per a viure, l’aigua, el pa i el vestit són de primera necessitat;per a protegir la intimitat, cal una casa.
22. Val més viure pobre sota un cobert de fustaque fer grans banquets en una casa forastera.
23. Amb poc o amb molt, estigues contenti ningú no et podrà dir que vius com un paràsit.
24. Anar de casa en casa és una trista vida,perquè quan no ets a casa teva no pots obrir la boca;
25. hauràs de servir menjar i beguda sense que t’ho agraeixini, a més, encara hauràs de sentir coses desagradables:
26. «Vine, foraster, para taula!I si tens res per a menjar, dóna-m’ho.»
27. «Vés-te’n, foraster, que tinc un hoste més important que tu!Em ve a visitar un germà i necessito la casa.»
28. A una persona sensata li és molt dur d’aguantar això:ser tractat com un paràsit i sofrir l’insult dels creditors.