Antic Testament

Nou Testament

Siràcida 14:5-17 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

5. El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?

6. Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:això sol és la paga de la seva maldat.

7. Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,i encara, a l’últim li surt la seva maldat.

8. Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,i menysprea la gent girant-los la cara.

9. Els ulls ambiciosos de l’avarno estan mai satisfets amb el que té,perquè la injustícia el corseca per dins.

10. Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,en manca a la seva pròpia taula.

11. Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.

12. Recorda que la mort no pot trigari que la data fixada t’és desconeguda.

13. Abans de morir fes bé a l’amic,sigues generós amb ell i dóna-li tot el que puguis.

14. No et privis del bon dia que passani et deixis perdre cap desig legítim.

15. ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs?I el fruit dels teus afanys, ¿no anirà repartit en herència?

16. Regala i accepta regals, viu la vida,que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.

17. Tothom ha d’envellir com un vestit;aquesta és la llei eterna: «Has de morir.»

Llegir capítol complet Siràcida 14