1. Feliç l’home que no rellisca amb les seves paraulesi que no és turmentat per la tristesa dels pecats!
2. Feliç aquell a qui la seva consciència no condemnai que no ha perdut l’esperança!
3. De què li serveix la riquesa, a l’avar?I a l’envejós, de què li serveixen els tresors?
4. Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d’altres,perquè, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.
5. El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?
6. Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:això sol és la paga de la seva maldat.
7. Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,i encara, a l’últim li surt la seva maldat.
8. Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,i menysprea la gent girant-los la cara.
9. Els ulls ambiciosos de l’avarno estan mai satisfets amb el que té,perquè la injustícia el corseca per dins.
10. Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,en manca a la seva pròpia taula.
11. Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.
12. Recorda que la mort no pot trigari que la data fixada t’és desconeguda.
13. Abans de morir fes bé a l’amic,sigues generós amb ell i dóna-li tot el que puguis.
14. No et privis del bon dia que passani et deixis perdre cap desig legítim.
15. ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs?I el fruit dels teus afanys, ¿no anirà repartit en herència?
16. Regala i accepta regals, viu la vida,que no cal pas buscar satisfaccions al país dels morts.
17. Tothom ha d’envellir com un vestit;aquesta és la llei eterna: «Has de morir.»
18. Com les fulles ufanoses d’un arbre esponerós,que unes cauen i altres creixen,així són les generacions humanes:l’una mor i l’altra neix.
19. Tota obra humana es corromp i desapareix,i el qui l’ha feta tindrà el mateix destí.
20. Feliç l’home que es dedica a la saviesai que raona amb la seva intel·ligència,
21. que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesai pensa els seus secrets.
22. Li segueix el rastre com un caçadori es posa a l’aguait pels camins per on passa.
23. Espia per les seves finestresi va a escoltar a les seves portes.
24. Acampa al costat de casa seva,clava les estaques de la tenda en els seus murs.
25. Para la tenda vora seui s’instal·la en un habitatge ple de benestar.
26. Posa els seus fills sota la seva protecció,es refugia sota les seves branques:
27. l’ombra de la saviesa el protegeix de la calori s’instal·la en la seva gloriosa presència.