18. Com les fulles ufanoses d’un arbre esponerós,que unes cauen i altres creixen,així són les generacions humanes:l’una mor i l’altra neix.
19. Tota obra humana es corromp i desapareix,i el qui l’ha feta tindrà el mateix destí.
20. Feliç l’home que es dedica a la saviesai que raona amb la seva intel·ligència,
21. que reflexiona en el seu cor sobre els camins de la saviesai pensa els seus secrets.
22. Li segueix el rastre com un caçadori es posa a l’aguait pels camins per on passa.
23. Espia per les seves finestresi va a escoltar a les seves portes.
24. Acampa al costat de casa seva,clava les estaques de la tenda en els seus murs.
25. Para la tenda vora seui s’instal·la en un habitatge ple de benestar.
26. Posa els seus fills sota la seva protecció,es refugia sota les seves branques:
27. l’ombra de la saviesa el protegeix de la calori s’instal·la en la seva gloriosa presència.