1. Feliç l’home que no rellisca amb les seves paraulesi que no és turmentat per la tristesa dels pecats!
2. Feliç aquell a qui la seva consciència no condemnai que no ha perdut l’esperança!
3. De què li serveix la riquesa, a l’avar?I a l’envejós, de què li serveixen els tresors?
4. Qui acumula béns, privant-se a si mateix, acumula per a d’altres,perquè, dels seus béns, uns altres en viuran luxosament.
5. El qui és gasiu amb si mateix, ¿amb qui serà generós,ell que no és capaç de fruir ni d’allò que té?
6. Ningú no és pitjor que el qui es tortura a si mateix:això sol és la paga de la seva maldat.
7. Fins si fa el bé, és perquè no se n’adona,i encara, a l’últim li surt la seva maldat.
8. Amb la seva mirada envejosa, no és bo per a res,i menysprea la gent girant-los la cara.
9. Els ulls ambiciosos de l’avarno estan mai satisfets amb el que té,perquè la injustícia el corseca per dins.
10. Malvat com és, es torna avar fins i tot en el pa,en manca a la seva pròpia taula.
11. Fill meu, en la mesura que puguis, tracta’t bé,i presenta al Senyor ofrenes dignes d’ell.
12. Recorda que la mort no pot trigari que la data fixada t’és desconeguda.