5. Booz va continuar:– Si compres aquest camp a Noemí, l’adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l’heretat del difunt conservarà el seu nom.
6. Llavors l’altre va dir:– No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús.
7. Antigament, a Israel, quan es tractava d’un rescat o d’una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure’s les sandàlies i donar-les a l’altre. Això a Israel autentificava la transacció.
8. Per això, quan l’altre va dir a Booz: «Compra’l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar.
9. Booz digué als ancians i a tots els allí presents:– Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon
10. i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d’entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis!
11. Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre:– En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem.