1. Booz se’n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s’hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà:– Tu, noi, acosta’t i seu aquí.Ell es va acostar i s’assegué.
2. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir:– Seieu aquí.I ells es van asseure.
3. Aleshores Booz va dir a aquell parent:– Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec.
4. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t’ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m’ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu.L’altre va respondre:– Compraré el camp.
5. Booz va continuar:– Si compres aquest camp a Noemí, l’adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l’heretat del difunt conservarà el seu nom.
6. Llavors l’altre va dir:– No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús.
7. Antigament, a Israel, quan es tractava d’un rescat o d’una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure’s les sandàlies i donar-les a l’altre. Això a Israel autentificava la transacció.
8. Per això, quan l’altre va dir a Booz: «Compra’l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar.