4. Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l’escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu.
5. Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir:– Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu:»“Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança.”
6. «Tu, tu sol, ets el Senyor.Tu has fet el cel,el cel del cel i tots els seus estols,la terra i tot el que s’hi troba,els mars i tot el que hi habita.Dónes vida a totes les criatures,i les potències del celes prosternen davant teu.
7. »Tu ets el Senyor Déuque va escollir Abram.El vas fer sortir d’Ur de Caldeai li posares el nom d’Abraham.
8. Quan vas veureque el seu cor t’era fidel,vas concloure amb ell l’aliança:vas prometre que donariesa la seva descendènciael país dels cananeus, dels hitites,dels amorreus,dels perizites, dels jebuseusi dels guirgaixites.I vas complir la teva promesa,perquè ets just.
9. »Tu vas veure l’aflicciódels nostres pares a Egiptei escoltares el seu clama la vora del Mar Roig.
10. Vas obrar senyals i prodigiscontra el faraó,contra tota la seva corti contra tot el seu poble,perquè sabies amb quina arrogànciaells havien tractat els nostres pares.Així et vas guanyar una anomenadaque encara avui perdura.
11. Vas partir el mardavant els nostres paresi van passar pel mig del mar,per terra eixuta,mentre llançaves al fonsels seus perseguidors,com una pedra que caudins les aigües impetuoses.
12. »De dia vas guiar els nostres paresamb una columna de núvol,i de nit, amb una columna de focque els il·luminava el camíper on havien de passar.
13. Vas baixar a la muntanya del Sinaíper parlar amb ells des del cel:els vas donar decrets justos,lleis segures,preceptes i manaments excel·lents;
14. els ensenyaresa respectar el dissabte,consagrat a tu;els vas prescriure manaments,preceptes i una Llei,per mitjà del teu servent Moisès.
15. Els donares pa del celper saciar la seva fam,feres brollar aigua d’una rocaper calmar la seva set.Els enviares a conquerir el paísque els havies promès amb jurament.
16. »Però ells, els nostres pares,plens d’arrogància,van anar a la sevai no obeïren els teus manaments.
17. Es negaren a obeir,s’oblidaren de les meravellesque havies fet a favor d’ells.Van anar a la sevai s’entestarena tornar a l’esclavitud d’Egipte.Tu, però, ets un Déuque sempre perdona,benigne i compassiu,lent per al càstig, ric en l’amor,i no els vas abandonar.
18. Es van fer un vedell de fosai es deien entre ells:“Aquest és el teu Déu,que t’ha tret d’Egipte.”Així van ultratjar-te greument.
19. »Però tu, per la teva granmisericòrdia,no els vas abandonaren el desert:la columna de núvolque, de dia, els guiava pel camíno es va allunyar d’ells,ni tampoc la columna de focque, durant la nit,il·luminava el camíper on havien de passar.