Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13

Antic Testament

Nou Testament

Nehemies 9 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Litúrgia penitencial

1. El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra.

2. Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats.

3. Drets en els seus llocs, van escoltar la lectura del llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant unes tres hores; després, durant tres hores més, estigueren confessant els seus pecats i adorant, prosternats, el Senyor, el seu Déu.

4. Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebanià, Bunní, Xerebià, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l’escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu.

5. Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneià, Xerebià, Odavià, Xebanià i Petahià van dir:– Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu:»“Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança.”

Pregària del poble

6. «Tu, tu sol, ets el Senyor.Tu has fet el cel,el cel del cel i tots els seus estols,la terra i tot el que s’hi troba,els mars i tot el que hi habita.Dónes vida a totes les criatures,i les potències del celes prosternen davant teu.

7. »Tu ets el Senyor Déuque va escollir Abram.El vas fer sortir d’Ur de Caldeai li posares el nom d’Abraham.

8. Quan vas veureque el seu cor t’era fidel,vas concloure amb ell l’aliança:vas prometre que donariesa la seva descendènciael país dels cananeus, dels hitites,dels amorreus,dels perizites, dels jebuseusi dels guirgaixites.I vas complir la teva promesa,perquè ets just.

9. »Tu vas veure l’aflicciódels nostres pares a Egiptei escoltares el seu clama la vora del Mar Roig.

10. Vas obrar senyals i prodigiscontra el faraó,contra tota la seva corti contra tot el seu poble,perquè sabies amb quina arrogànciaells havien tractat els nostres pares.Així et vas guanyar una anomenadaque encara avui perdura.

11. Vas partir el mardavant els nostres paresi van passar pel mig del mar,per terra eixuta,mentre llançaves al fonsels seus perseguidors,com una pedra que caudins les aigües impetuoses.

12. »De dia vas guiar els nostres paresamb una columna de núvol,i de nit, amb una columna de focque els il·luminava el camíper on havien de passar.

13. Vas baixar a la muntanya del Sinaíper parlar amb ells des del cel:els vas donar decrets justos,lleis segures,preceptes i manaments excel·lents;

14. els ensenyaresa respectar el dissabte,consagrat a tu;els vas prescriure manaments,preceptes i una Llei,per mitjà del teu servent Moisès.

15. Els donares pa del celper saciar la seva fam,feres brollar aigua d’una rocaper calmar la seva set.Els enviares a conquerir el paísque els havies promès amb jurament.

16. »Però ells, els nostres pares,plens d’arrogància,van anar a la sevai no obeïren els teus manaments.

17. Es negaren a obeir,s’oblidaren de les meravellesque havies fet a favor d’ells.Van anar a la sevai s’entestarena tornar a l’esclavitud d’Egipte.Tu, però, ets un Déuque sempre perdona,benigne i compassiu,lent per al càstig, ric en l’amor,i no els vas abandonar.

18. Es van fer un vedell de fosai es deien entre ells:“Aquest és el teu Déu,que t’ha tret d’Egipte.”Així van ultratjar-te greument.

19. »Però tu, per la teva granmisericòrdia,no els vas abandonaren el desert:la columna de núvolque, de dia, els guiava pel camíno es va allunyar d’ells,ni tampoc la columna de focque, durant la nit,il·luminava el camíper on havien de passar.

20. Els vas donar el teu bon esperitperquè fossin capaços d’entendre;no els mancava l’aliment del mannà,i els donaves aiguaper calmar la seva set.

21. Vas vetllar pel seu sostenimentdurant quaranta anys al desert:no els va faltar res;els seus vestits no es feren malbé,els seus peus no van inflar-se.

22. »Els vas donarpobles i reialmesi els repartires aquests territorisque els servien de frontera:van ocupar el país de Sehon,rei d’Heixbon,i el territori d’Og,rei de Basan.

23. Vas enviar-los tants fillscom estrelles hi ha al celi feres entrar aquests fills al paísque havies ordenat als seus paresque entressin a prendre’n possessió.

24. Els fills van entrar al paísi en prengueren possessió.Vas humiliar davant d’ells els cananeus,que habitaven aquella terra,i posares a les seves mansels reis i les nacions del paísperquè en fessin el que volguessin.

25. Van conquerir ciutats fortificadesi una terra fèrtil,van ocupar casesplenes de tota mena de béns,cisternes excavades a la roca,vinyes, oliverarsi molts arbres fruiters.Menjaven fins a saciar-se,s’engreixaveni vivien en les delíciesde la teva gran prosperitat.

26. »Però, rebels contra tu,es revoltaren,i tant se’ls en donavade la teva Llei:van assassinar els teus profetes,que els conjuravenperquè es convertissin a tu.Així t’ultratjaren greument.

27. Llavors els vas posar en mansdels seus adversaris,que els van oprimir.Amb tot, quan en la seva tribulacióclamaven a tu,tu, des del cel, els escoltavesi, per la teva gran misericòrdia,els donaves llibertadorsque els salvaven del poderdels enemics.

28. Però, tan bon punt podien reposarlliures dels enemics,tornaven a ofendre’tamb el seu mal comportament,i tu els abandonavesa les mans dels seus adversaris,que els sotmetien una altra vegada.I novament clamaven a tu,i tu, des del cel, els escoltavesi els alliberaves,una vegada i una altra,per la teva misericòrdia.

29. Tu els exhortavesa tornar a la teva Llei,però ells, plens d’arrogància,no obeïen els teus manamentsi pecaven contra els teus decrets,que donen la vidaa l’home que els compleix.Es van tornar tossutsi anaven a la seva,i no volgueren escoltar.

30. Durant molts anysvas tenir paciència amb ells;els advertia el teu esperit,per mitjà dels teus profetes.Però no volgueren escoltar,i els vas posar en mansde pobles estrangers.

31. Amb tot, per la teva granmisericòrdia,no els vas aniquilarni vas abandonar-los,perquè ets un Déubenigne i compassiu.

32. »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,poderós i temible.Tu mantens fidelment l’aliança.No menystinguis les calamitatsque tots nosaltres hem sofert:els nostres reis i els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres profetes,els nostres paresi tot el nostre poble,des dels temps dels reis d’Assíriafins al dia d’avui.

33. Tu has estat justen tot això que ens ha passat,perquè has obrat fidelment,mentre que nosaltres obràvemamb malícia.

34. Els nostres reis, els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres paresno complien la teva Llei,no prestaven atencióals teus manamentsni a les advertències que els feies.

35. Fins quan estaven en el seu propi regne,fruint dels béns que els havies donat,instal·lats en el país espaiós i fèrtilque havies posat davant d’ells,no et van servirni renunciarena les seves males accions.

36. I així avui nosaltres som esclaus.Som esclaus al paísque vas donar als nostres paresperquè en mengessin els fruitsi gaudissin dels seus béns.

37. Les seves abundants collitessón per als reis que,per culpa dels nostres pecats,tu has posat damunt nostre.Ells disposen al seu gratde les nostres personesi del nostre bestiar.La nostra situacióés del tot desgraciada.»