31. Amb tot, per la teva granmisericòrdia,no els vas aniquilarni vas abandonar-los,perquè ets un Déubenigne i compassiu.
32. »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,poderós i temible.Tu mantens fidelment l’aliança.No menystinguis les calamitatsque tots nosaltres hem sofert:els nostres reis i els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres profetes,els nostres paresi tot el nostre poble,des dels temps dels reis d’Assíriafins al dia d’avui.
33. Tu has estat justen tot això que ens ha passat,perquè has obrat fidelment,mentre que nosaltres obràvemamb malícia.
34. Els nostres reis, els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres paresno complien la teva Llei,no prestaven atencióals teus manamentsni a les advertències que els feies.
35. Fins quan estaven en el seu propi regne,fruint dels béns que els havies donat,instal·lats en el país espaiós i fèrtilque havies posat davant d’ells,no et van servirni renunciarena les seves males accions.
36. I així avui nosaltres som esclaus.Som esclaus al paísque vas donar als nostres paresperquè en mengessin els fruitsi gaudissin dels seus béns.
37. Les seves abundants collitessón per als reis que,per culpa dels nostres pecats,tu has posat damunt nostre.Ells disposen al seu gratde les nostres personesi del nostre bestiar.La nostra situacióés del tot desgraciada.»