28. Però, tan bon punt podien reposarlliures dels enemics,tornaven a ofendre’tamb el seu mal comportament,i tu els abandonavesa les mans dels seus adversaris,que els sotmetien una altra vegada.I novament clamaven a tu,i tu, des del cel, els escoltavesi els alliberaves,una vegada i una altra,per la teva misericòrdia.
29. Tu els exhortavesa tornar a la teva Llei,però ells, plens d’arrogància,no obeïen els teus manamentsi pecaven contra els teus decrets,que donen la vidaa l’home que els compleix.Es van tornar tossutsi anaven a la seva,i no volgueren escoltar.
30. Durant molts anysvas tenir paciència amb ells;els advertia el teu esperit,per mitjà dels teus profetes.Però no volgueren escoltar,i els vas posar en mansde pobles estrangers.
31. Amb tot, per la teva granmisericòrdia,no els vas aniquilarni vas abandonar-los,perquè ets un Déubenigne i compassiu.
32. »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,poderós i temible.Tu mantens fidelment l’aliança.No menystinguis les calamitatsque tots nosaltres hem sofert:els nostres reis i els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres profetes,els nostres paresi tot el nostre poble,des dels temps dels reis d’Assíriafins al dia d’avui.
33. Tu has estat justen tot això que ens ha passat,perquè has obrat fidelment,mentre que nosaltres obràvemamb malícia.