17. Es negaren a obeir,s’oblidaren de les meravellesque havies fet a favor d’ells.Van anar a la sevai s’entestarena tornar a l’esclavitud d’Egipte.Tu, però, ets un Déuque sempre perdona,benigne i compassiu,lent per al càstig, ric en l’amor,i no els vas abandonar.
18. Es van fer un vedell de fosai es deien entre ells:“Aquest és el teu Déu,que t’ha tret d’Egipte.”Així van ultratjar-te greument.
19. »Però tu, per la teva granmisericòrdia,no els vas abandonaren el desert:la columna de núvolque, de dia, els guiava pel camíno es va allunyar d’ells,ni tampoc la columna de focque, durant la nit,il·luminava el camíper on havien de passar.
20. Els vas donar el teu bon esperitperquè fossin capaços d’entendre;no els mancava l’aliment del mannà,i els donaves aiguaper calmar la seva set.
21. Vas vetllar pel seu sostenimentdurant quaranta anys al desert:no els va faltar res;els seus vestits no es feren malbé,els seus peus no van inflar-se.
22. »Els vas donarpobles i reialmesi els repartires aquests territorisque els servien de frontera:van ocupar el país de Sehon,rei d’Heixbon,i el territori d’Og,rei de Basan.
23. Vas enviar-los tants fillscom estrelles hi ha al celi feres entrar aquests fills al paísque havies ordenat als seus paresque entressin a prendre’n possessió.
24. Els fills van entrar al paísi en prengueren possessió.Vas humiliar davant d’ells els cananeus,que habitaven aquella terra,i posares a les seves mansels reis i les nacions del paísperquè en fessin el que volguessin.
25. Van conquerir ciutats fortificadesi una terra fèrtil,van ocupar casesplenes de tota mena de béns,cisternes excavades a la roca,vinyes, oliverarsi molts arbres fruiters.Menjaven fins a saciar-se,s’engreixaveni vivien en les delíciesde la teva gran prosperitat.
26. »Però, rebels contra tu,es revoltaren,i tant se’ls en donavade la teva Llei:van assassinar els teus profetes,que els conjuravenperquè es convertissin a tu.Així t’ultratjaren greument.
27. Llavors els vas posar en mansdels seus adversaris,que els van oprimir.Amb tot, quan en la seva tribulacióclamaven a tu,tu, des del cel, els escoltavesi, per la teva gran misericòrdia,els donaves llibertadorsque els salvaven del poderdels enemics.
28. Però, tan bon punt podien reposarlliures dels enemics,tornaven a ofendre’tamb el seu mal comportament,i tu els abandonavesa les mans dels seus adversaris,que els sotmetien una altra vegada.I novament clamaven a tu,i tu, des del cel, els escoltavesi els alliberaves,una vegada i una altra,per la teva misericòrdia.
29. Tu els exhortavesa tornar a la teva Llei,però ells, plens d’arrogància,no obeïen els teus manamentsi pecaven contra els teus decrets,que donen la vidaa l’home que els compleix.Es van tornar tossutsi anaven a la seva,i no volgueren escoltar.
30. Durant molts anysvas tenir paciència amb ells;els advertia el teu esperit,per mitjà dels teus profetes.Però no volgueren escoltar,i els vas posar en mansde pobles estrangers.
31. Amb tot, per la teva granmisericòrdia,no els vas aniquilarni vas abandonar-los,perquè ets un Déubenigne i compassiu.
32. »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,poderós i temible.Tu mantens fidelment l’aliança.No menystinguis les calamitatsque tots nosaltres hem sofert:els nostres reis i els nostres caps,els nostres sacerdotsi els nostres profetes,els nostres paresi tot el nostre poble,des dels temps dels reis d’Assíriafins al dia d’avui.
33. Tu has estat justen tot això que ens ha passat,perquè has obrat fidelment,mentre que nosaltres obràvemamb malícia.