13. Vas baixar a la muntanya del Sinaíper parlar amb ells des del cel:els vas donar decrets justos,lleis segures,preceptes i manaments excel·lents;
14. els ensenyaresa respectar el dissabte,consagrat a tu;els vas prescriure manaments,preceptes i una Llei,per mitjà del teu servent Moisès.
15. Els donares pa del celper saciar la seva fam,feres brollar aigua d’una rocaper calmar la seva set.Els enviares a conquerir el paísque els havies promès amb jurament.
16. »Però ells, els nostres pares,plens d’arrogància,van anar a la sevai no obeïren els teus manaments.
17. Es negaren a obeir,s’oblidaren de les meravellesque havies fet a favor d’ells.Van anar a la sevai s’entestarena tornar a l’esclavitud d’Egipte.Tu, però, ets un Déuque sempre perdona,benigne i compassiu,lent per al càstig, ric en l’amor,i no els vas abandonar.
18. Es van fer un vedell de fosai es deien entre ells:“Aquest és el teu Déu,que t’ha tret d’Egipte.”Així van ultratjar-te greument.
19. »Però tu, per la teva granmisericòrdia,no els vas abandonaren el desert:la columna de núvolque, de dia, els guiava pel camíno es va allunyar d’ells,ni tampoc la columna de focque, durant la nit,il·luminava el camíper on havien de passar.
20. Els vas donar el teu bon esperitperquè fossin capaços d’entendre;no els mancava l’aliment del mannà,i els donaves aiguaper calmar la seva set.
21. Vas vetllar pel seu sostenimentdurant quaranta anys al desert:no els va faltar res;els seus vestits no es feren malbé,els seus peus no van inflar-se.
22. »Els vas donarpobles i reialmesi els repartires aquests territorisque els servien de frontera:van ocupar el país de Sehon,rei d’Heixbon,i el territori d’Og,rei de Basan.
23. Vas enviar-los tants fillscom estrelles hi ha al celi feres entrar aquests fills al paísque havies ordenat als seus paresque entressin a prendre’n possessió.